Ningú millor que un valencianoparlant per conèixer de primera mà quina és la utilitat del valencià.
A la Comunitat Valenciana vivim, perfectament integrats, ciutadans valencià parlants aixina com castellá parlants des de generacions preterites, sentint-mos tots plenament identificats en esta terra. Ademes, sobre tot en les ultimes dècades, la demografia de la Comunitat s’ha vist incrementada amb població estrangera de distint orige.
La nostra associació la componen membres que tenen com a llengua materna tant el castellà com el valencià, i fins i tot comptem amb una integrant estrangera, per lo qual som un fidel reflex representatiu de la demografia de la nostra Comunitat.
Ningú millor que un valencià parlant per a saber de primera mà quin és el profit de saber parlar el valencià. No mos equivoquem, ni mos portem a engany. Pot ser que algú forà, o nouvingut a la Comunitat Valenciana, desconeixedor dels orígens dels pobladors d’esta terra, no tinga molt clar quina és la realitat de l’idioma valencià, i pense que es tracta d’una llengua imprescindible, a on tot el mon l’utilitza, que li va a servir per a obrir-li moltes portes, i assegurar-li un futur prometedor. Siguem francs, per molt que s’obstinen alguns, el valencià no es pot comparar amb llengües globals com ho són l’espanyol i l’anglés.
Per aixó, com a valencià parlant que soc, tant per part de pare com per part de mare, tenint el valencià com a llengua de comunicació en l’àmbit familiar, germans, cosins i altes familiars, i que igualment ho parle en l’àmbit social i laboral amb aquells que descobrixc que també ho parlen, moment des del qual, com a norma no escrita, ja serà habitual que utilitzem sempre el valencià per a comunicar-mos, pel que puc dir, de forma clara i sincera, quins són els beneficis i l’alcanç de saber parlar el valencià, sense portar-me a engany.
Pense que és injust lo que està fent l’actual Conselleria amb els nostres fills, vetant l’accés a triar el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament. Però això no ho dic només per mi, sino que també ho dic per els meus familiars i amics als quals he consultat, que també tenen el valencià com a llengua materna, i que també són de l’opinió de que és una barbaritat lo que està fent la Conselleria amb la imposició del valencià a les aules, suplantant al castellà de forma autoritària i sense possibilitat d’elecció. Manifestant-me el seu sentir que l’elecció del valencià, o el castellà, com a llengua vehicular en l’enseyament, hauria de ser una decisió dels pares i no imposada. Eixa imposició, eixa immersió en valencià que actualment es pateix a les aules de la Comunitat Valenciana, en lloc de fomentar el seu ús lo que està aconseguint és totalment el contrari, està generant odi cap al valencià. De fet, una dada sorprenent, és que en l’actualitat hi ha més gent que mai que ha aprés o està aprenent el valencià a les aules, podríem dir sense equivocar-mos que fins i tot saben parlar-lo millor que els seus yayos, i no obstant no volen utilitsar-lo socialment, i la culpa la té la imposició, que els porta a avorrir-lo.
Tot aquest plantejament res té que vore amb estar en contra del valencià, res més lluny de la realitat, perquè cap pretenem ni volem que es perga esta llengua. Estem totalment d’acord en que s’ha d’aprendre, en que els ciutadans tenen el dret a aprendre’l. De lo que es tracta és de donar-li el valor que realment té dins d’un mon globalitzat, i de defendre la llibertat de poder triar la llengua vehicular en l’ensenyament dels nostres fills, ja siga el valencià o el castellà, sense imposicions ni adoctrinament. I amb el convenciment de que les llengües han de servir per a unir i mai per a enfrontar.
José Ramón Pastor
Idiomas y Educación
Un comentario sobre «El valencià com a idioma d’unió i no de confrontació»
Los comentarios están cerrados.